ELS BANDOLERS

Corria l'hivern del 92, la lluita dels insubmissos, les festes alternatives, "Nocheciegas", l'Expo i la contra -Expo, etc. I corríem els joves d'un garito a un altre, d'una festa a una altra, allà per La Ribera del Xúquer. Tot va començar en els baixos fons d'Alzira, quan Mario -vocal del grup Resaka- em va proposar liar-la muntant un grup de música. Ell cantaria, jo tocaria el baix. Durant els disturbis del concert de Celtas Cortos en Cullera em vaig trobar Sergi -guitarra- i Miquel -bateria- assaltant el Camp de futbol, a l'avantguarda, en la línia del front. Aleshores em vaig adonar que eren els bandolers que necessitàvem. Els dos procedien dels grups Desakato i Estirpe, i jo, que venia de l'experiència "religiosa " del grup Ke Vos Kaguen, vaig baixar de fer el bandoler per les muntanyes. Debutàrem en les jornades per la insubmissió a Alzira l'any 93. I ja no pogueren parar-nos. Poc després s'incorporà a la banda el llegendari Fredi, l'ànima mítica pop-garage de la Ribera, amb un ampli historial delictiu amb bandes com The Nadyes i altres. Encara recorde quan ens va explotar el motor alternador que utilitzàvem per a fer llum al local d'assaig. La solució va ser immediata. Agafàrem una corda i ens despenjàrem a la casa del costat, on tenia la seu l'Associació Romaní d'Alzira, i hi connectàvem l'endoll cada assaig .

- Esteu "locos " o què? - era el comentari més habitual de la penya. - "Locos" no, però bandolers, a manta! Ja ens ho deien les mares de menuts : - Bandoler, m'has trencat açò! - Bandoler, quan que em fas patir! - Bandoler, que has trencat el vidre, que t'he vist! - Bandoler, que has fet parar el tren enmig dels camps! - Bandoler, si ens donaràs faena! - Bandoler, Bandolers! Que s'agafeu la nit pel dia...

Total que així funcionàrem vora mig any, fins que, clar, el temps no perdona, i un dia els gitanos s'adonaren de la malifeta, i .... Però nosaltres erre que erre, més bandolers que alts. El que recorda bé el concert de les festes majors d'Alzira del 94 és el comissari dels "maderos" d'Alzira, on li vàrem muntar la més espectacular cremada de bandera espanyola de la Història (si algú ho dubta, gravada en vídeo està). En un moment ens trobàrem bandolers, periodistes i maderos a la recerca desesperada del vídeo, és clar, cadascú per motius ben diferents. Altres memorables nits bandoleres les portàrem a bon lloc a la Casa del Raval d'Algemesí, a les primeres folgançes, amb les mogudes antinuclears a Cofrents... Temps desprès Mario desaparegué literalment del mapa i Fredi se n'anà un dimarts de safari amb Los Safari i Los Martes. Una altra etapa començava amb el dolçainer més bò de la Ribera, el qual no tingué inconvenient en vindre amb nosaltres, perquè no té vergonya ni la coneix, com ell ha reconegut públicament. I així va ser com ell, amb la inestimable col.laboració de Joan Navarro, passarà als anals de la Història i del Llibre Guiness dels Rècords com els primers en fer ballar a tots, tios i nebots, la cançó de La Muixeranga, i d'aquella manera!

Voldria aprofitar l'avinentesa per saludar des d'ací al gran figura Vicent Faena el Miajas, estiga on estiga (diuen que al Canadà), qui tingué un somni premonitori on s'havia vist cantant dalt d'un escenari, i vet aquí que el somni es féu realitat amb Els Bandolers, fins que se n'anà pel món a seguir la lletra de la cançò que ens deixà .
I si faltava algú per a montar la Gran Dolers Band, eixos eren Víctor Mascarell, el tuba més gran, i el mestre de la guitarra i de les grenyes Isaïes Dasí, així com les col.laboracions de tots els músics que ens han acompanyat en les nostres correries al llarg d'aquests 10 anys , sense oblidar a Mar la vocal de luxe que no se n'ha perdut ni una.
I per acabar, tan sols ens queda demanar de moment: la Presidència de la Generalitat Valenciana per a l'il.lustre Capità Verdolaga, i quan es muira la seua beatificació, així com el Premi Nobel de Literatura per als seus creadors els Germans Moreno. I per a Paco Fum, la cartera de Benestar Social.

Wladi, novembre de 2002